Hi ha molts catalanismes amagats al llarg de les dues parts del Quixot que pocs estudiosos castellans posen en relleu perquè no saben català. O no els interessa saber-ne. Hi ha estudis al respecte que són molt aclaridors que donen entenent que el Quixot va ser escrit en català originàriament i que el text que ens ha pervingut és una traducció maldestra feta al castellà no sabem del cert per qui. Presumptament per l'aparat administratiu de la censura. Els autors que han parlat del tema són diversos però Bilbeny ha fet el recull més realista i significatiu aquí.
Hi ha, tanmateix, un cas que no es tracta de cap catalanada, però que demostra de manera fefaent que la llengua original del Quixot era el català. Bilbeny ha subratllat que al capítol 23 de la primera part de l'obra podem llegir un sonet que Don Quixot llegeix en veu alta a Sancho. Aquest sonet està escrit en el librillo de memoria que troben els protagonistes i que remenen per saber què hi fa allà on el troben. Els dos tercets finals fan així:
'Si digo que sois vos, Fili, no acierto;
que tanto mal en tanto bien no cabe,
ni me viene del cielo esta rüina.
Presto habré de morir, que es lo más cierto;
que al mal de quien la causa no se sabe
milagro es acertar la medicina.
–Por esa trova –dijo Sancho– no se puede saber nada, si ya no es que por ese hilo que está ahí se saque el ovillo de todo.
–¿Qué hilo está aquí? –dijo don Quijote.
–Paréceme –dijo Sancho– que vuestra merced nombró ahí hilo.
–No dije sino Fili –respondió don Quijote–, y éste, sin duda, es el nombre de la dama de quien se queja el autor deste soneto; y a fe que debe de ser razonable poeta, o yo sé poco del arte.
–Luego, ¿también –dijo Sancho– se le entiende a vuestra merced de trovas?'
'Fili' és un nom poètic de dona que s’utilitza en literatura, especialment en la poesia anacreòntica. El terme prové del grec φιλία (filia), que significa “amistat” o “afecte”. Fili és una figura que representa la bellesa, la gràcia i la delicadesa, i que sovint és objecte d’amor o d’admiració per part del poeta. Doncs bé, Cervantes fa un joc de paraules entre el nom poètic 'Fili' i el nom comú 'fil'. Com que Sancho no sap que Fili és un nom propi poètic d'una dama, creu que el seu amo ha dit 'fil' i per això comenta:
'si ya no es que por ese hilo que está ahí se saque el ovillo de todo.'
Es tracta d'un evident joc de paraules que no es pot entendre en castellà. Sancho no pot haver confós 'Fili' i 'hilo'. Són mots distants que no permeten confusió. En canvi, sí que pot haver confós 'Fili' i 'fil'. I això només es pot llegir així si l'original era en català. Aquesta és una prova quasi concloent que si es pren al costat d'altres evidències i indicis apunta directament a la catalanitat (o valencianitat) de l'obra i del personatge.
Els qui creuen en la connexió gallega del Quixot no poden explicar aquest joc amb l'equivalent gallec de 'hilo', que és 'fio'. L'explicació més versemblant és la que hem comentat.
Queda la qüestió del sonet, que està escrit en castellà i que té una traducció més difícil que no pas la prosa. Però, pel que sabem, això també entrava dins l'ofici de la censura.
Per als reticents i incrèduls podeu consultar tot d'altres arguments sobre la catalanitat del Quixot a
https://youtu.be/UP9ueITeTvw?si=rn8YMBOeF356cK_X
