En l’article ben documentat de Jorge Abril Sánchez (Trans)National Cervantes: The Catalan (Pseudo)Biography of the Father of Don Quixote de la Mancha es fa la il·lusió de rebatre els arguments aportats per Bilbeny i INH però és un article que és tendenciós i que té oblits inexplicables si no són a gratcient o per ignorància i els dos motius semblen ser-hi.
Primer, cal constatar que ja és un èxit que algú del món de les lletres castellanes ㅡ no hispàniques com se’ns ha repetit durant dècades o, millor, seglesㅡ es digni a refutar i rebatre negre sobre blanc els arguments, els indicis i fins les proves que presenta Bilbeny a propòsit de l’autor del Quixot i de la llengua en què va ser redactat. Benvinguda sigui doncs la polèmica i la contraposició d’arguments històrics i filològics. Potser sí que anem -com ha fet Anglaterra des de sempre- a una revisió constant d’un escriptor que s’han apropiat uns en nom de la unitat política.
De fet, les conclusions d’Abril són decebedores. Concretament, després de 26 pàgines d’anàlisi que ens agradarà més o menys, hi estarem d’acord o no, però està documentada i dona raons històriques documentals, diu
CONCLUSIONS
The appropriation of the persona and the passport of the author who is widely-known as the father of Spanish letters should be contextualized within a general plan or conspiracy to destabilize and stain a symbol that represents a nation beyond its borders. In fact, the novelist and his opus magnum have been often referred to as the emblem and the sacred book of the Iberian people since their sacralization in the 1890s. It is honestly surprising to observe that those intellectual circles that refused to identify themselves with the writer and to participate in the festivities to celebrate the three hundredth anniversary of the publication of the First Part of his Don Quixote in 1905 strive today to claim consanguinity with the artist one hundred years later. It is possible that the knight’s advocacy for the vernacular languages in the sixteenth chapter of Part II and his general idealism to fight to achieve impossible objectives may have finally convinced the ideologues from Catalonia to accept the soldier’s positive energy and dreams of freedom. Their idealistic crusade to obtain the independence and secession from Spain, in spite of the obstacles in their path towards self-determination presented by the ruling Popular Party in Madrid, forces these secessionist dreamers to attack the true, and not alternative, facts of the flagship of their political opponent’sculture to feed the imagination of their followers and to back their official story about the oppression and persecution suffered by their superior nation of Catalonia.
Sembla evident que l’obsessió per Catalunya, el que fa i el que deixa de fer no li permet veure que les tesis de Bilbeny no estan fetes des de cap finalitat política. Abril ignora com va sorgir aquest revisionisme històric i creu que està sotmès a la finalitat que ell suposa, en una visió que paradoxalment és la mateixa que es critica al Quixot. Doncs li hem de dir que no, que la finalitat de Bilbeny i els seus és justament trobar la veritat que, pel que sembla ㅡ i en tenim un munt d’indicisㅡ ens va ser arravatada. D’altra banda, Bilbeny no és l’únic revisionista i aquí podríem esmentar noms com el de César Brandariz i sobretot Francisco Calero Calero. També Americo Castro va adonar-se que en el tema del Quixot i cervantesc imperava el principi ne varietur. Ja sabem que qualsevol argument que se li pugui donar li semblarà esbiaixat i espuri. Tampoc ignoro que alguns aspectes metodològics de Bilbeny són discutibles a ulls ja no d’Abril sinó també de la Filologia i la Història actuals en tant que disciplines. Però els fets que aporta no crec que puguin ser discutits i Abril en pretereix dos de fonamentals:
1. ㅡ Els catalanismes de l’obra que apareixen pertot el Quixot, que no són circumstancials i que denoten alguna cosa més que l’estat de la llengua castellana al segle XVI. És clar que Abril no coneix el català i no pot opinar sobre el tema. Perquè no en sap i perquè a ell l’interessa desacreditar les tesis des d’una perspectiva política. A ell només l’interessa el Quixot com a símbol d’una ‘nació’.
2. ㅡ Ignora també Abril que un catedràtic de la UNED ha dedicat molts esforços a demostrar que el Quixot va ser escrit per Joan Lluís Vives. Calero sí que veu la influència valenciana en el text i l’analitza en un llibre de 800 pàgines. Crec que Calero no és independentista ni ho pensa ser. Però és honest científicament i va en cerca de la veritat històrica. Ell ja ha tastat la fel de la ràbia i l’odi quan ha formulat les seves tesis, assenyades, documentades i honestes. És qüestió de temps que tot s’acabi sabent. Del desembre obscur d'una filologia captiva, inquisitorial i imperialista passarem de cop i volta a l'abril del saber i de la consciència.
