Em sembla que ningú no posarà en dubte que Jorge Luis Borges (llegiu Borges en català perquè es tracta d'un cognom d'ascendència catalana) és un dels grans escriptors de la literatura castellana del segle XX. Com a poeta però sobretot com a narrador i assagista. El seu saber, humilitat, criteri i ponderació són referència per a les lletres argentines i hispanes. Repassant l'entrevista que li va fer Joaquín Soler Serrano en el programa 'A fondo' el 23 d'abril de 1980 a RTVE, Borges, preguntat per la seva opinió sobre el Quixot, emet uns judicis que són molt interessants sobre la immortal obra de Cervantes. Sobretot interessa destacar-ne alguns perquè van en la línia del que Bilbeny ha remarcat sobre l'obra. Els enumero a continuació.
1. Sens dubte Cervantes no sent cap simpatia pel barber, pel capellà, pel batxiller sinó que sent simpatia per Alonso Quijano. D'alguna manera Cervantes s'identifica amb Alonso Quijano i no pas els altres.
2. És molt rar aquest llibre. És en paraules seves un llibre raríssim.
3. Segur que Cervantes no va voler fer una paròdia del llibres de cavalleries. Quan Cervantes va publicar el Quixot ja no es llegien els llibres de cavalleries.
4. S'adhereix a l'opinió d'Ernesto Sábato quan deia que Cervantes escrivia malament el castellà però que, tanmateix, ens va deixar una gran obra literària. Borges diu que hauria pogut corregir una pàgina de Cervantes, però afirma que corregir una pàgina és fàcil però escriure-la és molt difícil.
5. Borges admira molt Quevedo però Cervantes i Alonso Quijano són amics personals seus.
6. Borges afirma que, essent heterodox, hi ha una 'soltura' als inicis de la literatura espanyola que es perd després. A Cervantes tota la seva complexitat flueix. En canvi, una mica més tard amb Góngora i Quevedo, està tot una mica rígid. I amb Gracián ho està del tot.
7. La segona part del Quixot és molt superior a la primera pels recursos literaris que desplega.
És evident que l'opinió de Borges, especialment al punt 6, coincideix amb la tesi de Bilbeny sobre les traduccions massives d'obres catalanes al castellà, una de les quals seria el Quixot de Cervantes. O de Servent. La ironia, l'humor, l'escepticisme, la familiaritat i la naturalitat de Cervantes es perden. És clar que es devien perdre, si les principals obres del segle XVI eren traduccions d'una altra llengua, d'una altra cultura, d'una altra visió del món. Les opinions de Borges, doncs, apunten a un llibre rar que té un caràcter del tot diferent respecte de la literatura castellana posterior. De fet, ja al segle XVI, un escriptor castellà com Lope de Vega no podia tolerar l'esperit iconoclasta cervantí. Borges va en la línia de Karl Rosenkranz que sosté que l'esperit reformista del Quixot no és espanyol, confonent Espanya amb Castella. Borges, per tant, certifica una intuïció que comença a posar-se en estat de prova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada