CERVANTES O SERVENT, CAPITÀ D'INFANTERIA ESPANYOLA

Jordi Bilbeny, arran dels seus estudis sobre la identitat de Cervantes, va construir aquest quadre que és molt concret i revelador. En aquest s'observen els sospitosos i abundants paral·lelismes entre aquestes dues figures, una real i l'altra desfigurada per la censura:

Autor: Jordi Bilbeny  http://www.histocat.cat/resource/cervantes-sirvent.pdf

MIGUEL DE CERVANTES	ELS SIRVENT O SERVENT (PROVATS I DOCUMENTATS)
1.- Escriu que els seus avantpassats han treballat a la Cort.	1.- Són a les diverses cancelleries reials de la Monarquia Catalana.
2.- S’autoanomena “el cigne del Túria”. ‘De Turia el cisne más famoso hoy canta, y no para acabar la dulce vida, que en sus divinas obras escondida a los tiempos y edades se adelanta:’ (poema de Cervantes)	2.- Són a Xixona i València.
3.- Hom creu que havia de pertànyer a una nissaga d’escriptors.	3.- Són notaris, juristes, cancellers, escriptors.
4.- Demana el càrrec de Tresorer de diversos regnes a les Índies i ell exerceix de recaptador d’impostos reial.	4.- Són tresorers a les cancelleries reials i un d’ells (s. XV) és recaptador del fisc reial.
5.1- Diu que “torna a la Pàtria” en veure la costa catalana del Regne de València. 5.2.- Té amics a València; en fa grans lloances; la seva mare hi és preparant el seu rescat i el del seu germà; mercaders valencians hi intervenen; el virrei de València en porta les gestions; el Tirant és la millor novel·la del món; València és la ciutat més bonica d’Europa.	5.- Nissaga catalana.
6.- Escriu que la seva família prové “d’un lloc al mig de les muntanyes [de León]”.	6.- Els Servent provenen de Puigcerdà, un lloc entre muntanyes.
7.- Reconeix que són tres germans famosos.	7.- A la família dels Servent de Xixona hi va haver 3 germans famosos com diu Gaspar Escolano.
8.- Les armes dels Cervantes tenen com a senyal parlant un cérvol.	8.- El senyal parlant dels Servent és un cérvol.
9.- Hi ha uns Servent a Castella, que quan s’hi instal·len se’ls diu Cervantes.	9.- Als Servent catalans se’ls anomena Cervantes als llibres supervisats o censurats.
10.- Miguel de Cervantes combat a Flandes amb un seu germà.	10.- Els 3 germans Servent combaten a Flandes.
11.- Combat a les guerres d’Itàlia i del Nord d’Àfrica.	11.- També són a les guerres d’Itàlia i a les del Nord d’Àfrica.
12.- Cervantes s’ha fet famós al servei del rei Felip II.	12.- Els tres germans s’han fet famosos a les ordres de Felip II.
13.- Té un braç esguerrat per culpa d’una ferida militar.	13.- Tots tres germans han quedat malmesos per culpa d’una explosió a Holanda.
14.- S’està a Nàpols i a Sicília. Té amics sicilians.	14.- Els Servent són Cancellers a la Cort d’Alfons el Magnànim.
15.- Té casa a Barcelona (actual passeig de Colom, 2).	15.- Els Servent tenen casa a Barcelona.
16.- Fa elogis d’En Perot Rocaguinarda, perquè s’oposa als interessos de la Corona espanyola a Catalunya.	16.- Els juristes catalans s’oposen als interessos uniformitzadors de la Corona espanyola.
17.- Revoluciona la prosa literària, que trobem plena de girs de cancelleria i catalanades.	17.- Bartomeu Servent revoluciona la prosa cancelleresca a finals del s. XIV.
18.- Coneix perfectament els usos i el llenguatge dels mercaders.	18.- Els Servent també tenen mercaders a la família.
19.- Coneix perfectament els usos de la navegació i el llenguatge nàutic.	19.- Els Servent també tenen navegants i cònsols.
20.- És un admirador i plagiador d’En Joan Lluís Vives; i En Rafel Vives edita el Quixot en un sol volum a Barcelona.	20.- Els Servent i els Vives són parents.
21.- El cognom dels dos comença amb CERVㅡ	21.- SERV-
22.- Es diu Miguel o Miquel	22.- Es diu Joan Miquel.

He marcat en negreta els arguments que em semblen més clars, cosa que no vol dir que menystingui els altres. 

Gregori de Maians i Siscar a 'Vida de Miguel de Cervantes Saavedra' (Briga-real, 1737) parla de les vicissituds de Cervantes i esmenta que va servir amb Diego de Urbina a Flandes quan era alferes d'infanteria i que després, ja ascendit a capità d'infanteria, va lluitar a l'Alger. Diu Maians:

És curiós que aquest biògraf recordi o sàpiga episodis molts concrets de la vida militar de Cervantes però que, en canvi, no recordi o més ben dit, no esmenti el seu lloc de naixement tot i que sap que diverses ciutats se n'atribueixen la filiació. Bilbeny sosté que es tracta d'una contraprova i que justament perquè era famós no se n'esmenta el lloc de naixement, que era el Regne de València. Això fou així perquè la censura de l'estat va fer la seva feina, habitual des del principi de segle XVI almenys. 

Aquestes paraules coincideixen amb el que Gaspar Escolano afirma sobre Joan Miquel Servent. En el seu Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad Reino de Valencia por el licenciado Gaspar Escolano, València 1611, volum II, p. 577. 

Als paral·lelismes que estructura Bilbeny, i en suport principalment de l'argument 10, hi ha una altra concomitància que no és menor. Tant Miguel de Cervantes —en mots de Siscar— com Joan Miquel Servent —en mots d'Escolano— van ser capitans d'infanteria. Aquesta sola dada no seria del tot rellevant si no la posem en correlació amb les altres que ens aporta Bilbeny. Per tant, els dos personatges eren capitans d'infanteria i van servir a Flandes per a Felip II (I d'Aragó). 

Tal vegada en algun arxiu militar poguéssim trobar el rastre d'aquest fill insigne de Xixona que va florir (en lletres, s'entén), que va lluitar a Flandes al servei del rei i que presumiblement és el mateix Miguel de Cervantes.