Bilbeny i companyia han proposat una interpretació al mot ‘astillero’. Recordeu,
En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.
Ja hi som. Al mot 26 de l’obra apareix una paraula que no s’entén i que no fa sentit, com en altres casos. I és legítim preguntar-se per què passa. 'Astillero’ en castellà no va ser usada mai amb aquest significat abans que Cervantes. Astillero és un indret diu Coromines al Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, Gredos, Madrid 1987:
Però Cervantes no es refereix a un taller ni de vaixells ni de qualsevol altra cosa. Es refereix a un armer, a on el Quixot té oblidada la llança. Mitjançant les traduccions a altres llengües romàniques Bilbeny i els seus arriben al mot català ‘rasteller’ que en mots d’Alcover és:
El Quixot parla de ‘astillero’ i Bilbeny i companyia es pregunten si hauria pogut posar ‘rastillero’, com a manlleu o mala traducció del català, un mot que no ha existit mai i no existeix en castellà.
Andrés Trapiello, que s’ha formulat la pregunta, no opta per cap opció, però mostra la seva estranyesa i té el mèrit d’haver-ho fet, cosa que altres cervantistes no han fet perquè no ho han vist o perquè ho han callat.
Com sempre, que sigui una traducció és una especulació, però que aquesta paraula no existia en castellà en el sentit que se li dona al Quixot és un fet. I si aquest fet es posa al costat de molts altres fets de naturalesa diversa, es veu que la tesi de la traducció no és tan sols possible sinó també probable.
