Fa temps que seguim els treballs de Jordi Bilbeny. No tan sols els vídeos que té penjats a Youtube sinó també els seus articles i llibres. El darrer que he pogut llegir és Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana, que va sortir per primer vegada al mercat el 2021. Bastant recent doncs. És un llibre altament documentat que segueix un mètode d'inferències a partir dels documents que existeixen i del context del moment que tracta. A falta de documents fiables i simplement existents el mètode em sembla revelador i absolutament brillant.
De la lectura atenta del llibre jo com a lector interessat i també com a filòleg en trec les següents conclusions que em semblen indubtables i inqüestionables si no és des del desconeixement o des de la mala fe o el fanatisme.
En primer lloc, els mariners que anaven a la primera expedició eren tots o gairebé tots catalans i parlaven català. Ho demostra el fet que usessin expressions com ‘estar a la corda’ i que cantessin en català.
Segonament, el projecte d’anada a Amèrica va ser planificat a Catalunya per Ferran II. Va ser pagat amb ducats, que era una moneda que no era de curs corrent a Castella, per la cancelleria catalana. El valencià Lluís de Santàngel, resident a Barcelona i funcionari reial va ser l'encarregat de fer-ne el pagament.
Bilbeny també demostra que la població pretesa des d'on van sortir les 3 naus no va ser Palos de Moguer, que no ha existit mai, ni tan sols ara, sinó Pals d'Empordà, a on al segle XV hi havia un port que amb els segles ha desaparegut.
En aquest mapa fet per l'holandès Cornelius Danckerts el 1696 s'aprecia com Pals tenia un port que després s'ha convertit en un terreny pla fruit de la sedimentació que ha generat el riu Ter anant pel nord cap a mar. A banda que Bilbeny ha exhumat gravats on es poden veure les tres caravel·les fent onejar gallardets, flàmules i banderes catalanes: les mateixes ensenyes que apareixen a les noves terres com a senyal de possessió territorial en tota mena de mapes.
Només un exemple del tot revelador:
Aquest mapa de Domingos Teixeira, de 1573, demostra de manera fefaent el que sosté Bilbeny sense cap mena de dubte. Ja és curiós que alguns mapes i gravats - no pas aquest- hagin estat retocats per ocultar les banderes catalanes.
Bilbeny també demostra que en l'època del descobriment l'únic llotja o casa de contractació que existia era la de Barcelona. La de Sevilla és més tardana. I que les úniques escoles de cosmògrafs que redactaven la cartografia d'aleshores eren italians o catalans. Mallorquins de fet.
En resum, ens dóna entenent que l'empresa americana va ser únicament i exclusivament catalana, planificada i organitzada des de Barcelona, finançada amb diners de la Corona d'Aragó i portada a terme amb personal català. Però a més ens fa veure que la documentació que ens ha arribat ha estat adulterada a gratcient amb patrons que es repeteixen aquí i allà com la invenció, l'adaptació i l'adulteració de noms propis de persona i topogràfics per fer veure a la posteritat que l'empresa americana havia estat només de Castella. Hem de pensar que la invenció de la impremta era recent i l'estratègia de crear un relat diferent de la realitat era temptadora. És evident que això seria impossible avui dia. A pesar dels ingents esforços esmerçats per la censura castellana en la disfressa i adulteració intencionada i amb mala fe dels fets reals els documents i testimonis que espigola Bilbeny ací i allà ens donen una idea clara del que va realment passar. I explica també el que passa avui dia: apropiació de les idees i fets dels altres, apropiació del concepte d'Espanya - que comença justament al segle XVI-, tergiversació psicopàtica de la realitat i deliris d'una grandesa que es va iniciar gràcies a Catalunya.
