La nova sirena digital de l’Estat irromp als nostres telèfons amb la subtilesa d’un ariet medieval, recordant-nos que la nostra privacitat és, en realitat, un espai de lloguer temporal que l’autoritat pot ocupar quan li plagui.
Abans vivíem sense aquests crits electrònics i, curiosament, respiràvem, ens organitzàvem i fins i tot sobrevivíem a pluges, incendis i mundaneses sense que una veu paternalista se’ns instal·lés al cervell per decret. Però ara el govern, amb la tendresa condescendent de qui et posa els cinturons perquè et veu incapaç de fer-ho tu mateix, decideix que cal avisar-te de tot com si visquessis permanentment a l’aula de parvulari.
No és tant seguretat com escenificació: demostrar que són allà, que supervisen, que tenen la mà sobre la sirena i la responsabilitat moral sobre els teus reflexos. Un esternut o pet atmosfèric es converteix en 'emergència' geològica i la vibració del mòbil travessa l’ànima amb un 'recorda qui mana'. La por i la gestió política fan un matrimoni impecable: si algun dia passa res greu, podran dir que van avisar; si no passa res, l’alerta serveix per mantenir-nos educadament nerviosos. El pitjor de tot és que no ho fan pel bé dels ciutadans sinó per ells mateixos: tenen por després de la desfeta del barranc del Pollo. Prefereixen curar-se en salut abans que aguantar el xàfec, mai més ben dit.
Mentrestant, el silenci, aquell darrer refugi íntim que encara pertanyia a cadascú, passa a ser un bé expropiat. I amb el silenci ens prenen també el criteri, perquè una societat que viu sota la veu de l’alarma es converteix en una societat acostumada a obeir.
La ironia suprema és que aquest excés d’avisos acabarà generant indiferència, i el dia que realment importi ja no reaccionarem. Però llavors, és clar, en tindrem la culpa nosaltres, mai el sistema que infantilitza, que controla, que confon prevenció amb possessió. En nom de la seguretat ens han tocat l’ànima amb megàfon. I això, per més que ho vesteixin d’ajuda, és simplement intrusió i ensinistrament per al futur digital alienador i repugnant de l’agenda 2030.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada