És casualitat que el mot Quixot provingui de la paraula catalana ‘Cuixot’, que era una peça de l’armadura que protegia la cuixa, tal com reconeix la RAE?
Per què Cervantes s’autoanomena el ‘cisne del Turia’ (riu que passa per València)?
Per què Tirant lo Blanc, que pertany a la cultura literària catalana i preludia en certa manera el Quixot pel realisme, se salva de la crema de la biblioteca del barber?
Per què quan elogia el Tirant, al mateix temps el blasma dient que el qui el va compondre hauria d’anar ‘a galeres’?
Per què els altres llibres que salva de la crema són originals catalans o relacionats amb la cultura catalana?
Per què la partida de naixement de Cervantes que s’al·lega com a autèntica està clarament adulterada (en lloc de Cervantes es refereix a un tal ‘Carvantes’ i s’hi ha afegit ‘Miguel’ fora del cos del text i amb una tinta i lletra diferents)?
Per què diu l’autor que ‘comunmente’ l’anomenen Cervantes?
Per què diu Cervantes que essent pare de l’obra l’han convertit en ‘padrastre’?
Per què l’única ciutat que apareix descrita amb detall al Quixot és Barcelona, se’n parla molt bé i durant els episodis que hi transcorren el Quixot sembla relegat a un segon pla?
Com és que Cervantes tenia una casa a Barcelona (actual passeig de Colom, 2)?
Per què Cervantes en parlar del bandoler Roque Guinart (Perot Rocaguinarda) el presenta com un cavaller noble, honest i just abans que el Quixot arribi a Barcelona?
Per què les úniques edicions desaparegudes, l’existència de les quals coneixem a través del mateix Cervantes, són les d’Anvers i Barcelona?
Per què no s’han conservat les primeres edicions de les obres de Cervantes?
Per què a un home amb la seva vasta cultura literària com Cervantes només se li va trobar un llibre a la seva estança a la seva mort?
Per què es fa la ficció al Quixot que el llibre de Cervantes va ser inicialment escrit en àrab per un tal Cide Hamete Benengeli?
Com és que l’arabista decimonònic Francisco Codera y Zaidïn sostenia que Benengeli vol dir ‘Ibn al-ayyil’, és a dir, ‘fill del cérvol’ i donat que Cervant prové de Cérvol, voldria dir que Cervantes és, també, ‘fill de cérvol’?
Com és que a les traduccions angleses dels segles XVI i XVII hi apareix el nom Don QuiXot(e) i Sancho PanXa o PanÇa si no hi havia referents escrits? Per què hauria d’aparèixer aquesta grafia si no provenia d’una altra llengua?
Per què durant 2 segles (XVII i XVIII) Espanya va intentar oblidar el Quixot fins que l’ambaixada anglesa a Espanya va publicar una nova edició del Quixot amb la intenció de fer conèixer als espanyols que hi havia un llibre meravellós que havia estat ignorat fins aleshores?
Com és que el Quixot no es recupera com a obra vindicada fins a finals del segle XIX?
Com és que, tal com apunta Francis Carr, essent el Quixot editat pocs anys després de 1599 (Armada Invencible contra Anglaterra) no hi ha una clara animositat contra aquest país?
Quin significat té el lema ‘Spero lucem post tenebras’ de l’edició de 1605?
Com és que, seguint Francis Carr i per les referències històriques del pròleg de la traducció anglesa, aquesta hauria estat feta el 1602, 3 anys abans que la presumpta primera edició castellana i per això conclou que la primera edició del Quixot va ser en anglès?
Com és que un home d’Alcalá fa un elogi abrandat i sincer de les dones valencianes i diu que són les més belles i netes del món i que tenen una “graciosa llengua, amb què només la portuguesa pot competir a ser dolça i agradable”.
Com és que l’historiador Roger de Marvel sosté que el Quixot no sembla un llibre castellà per molts motius?
Per què en algunes traduccions del llibre apareix la grafia MiQuel de Cervantes si l’autor no se’n deia i no hi havia referents escrits (Amsterdam 1685 i París 1688)?
Per què Francisco Rico, un dels màxims especialistes en el Quixot, sosté que ‘Cervantes probablemente articulaba Quixote con una consonante palatal, de sonido cercano al de la che francesa’?
Per què en alguns textos apareix el tractament ‘Dom’, tenint en compte que en català s’empra aquesta forma de tractament, que prové del llatí ‘Dominus’?
Com és que Cervantes no parla mai de la seva ciutat d’origen i que Alcalá de Henares no és l’únic indret on es diu que hi va néixer? Tenia cap motiu per amagar-la?
Com és que també trobem a la documentació altres llocs que es disputen el fet de ser la ciutat natal de l’escriptor: Alcázar de San Juan, Consuegra, Sevilla, Lucena, Madridejos, Madrid, Toledo, i encara algun altre?
Com s’explica que a Xixona es conservi una casa amb el bust i nom de Cervantes i que els mateixos habitants afirmin que allà hi va viure?
És possible que amb el Quixot hagi passat una cosa similar al Tirant lo Blanc, que fins fa poc es creia que era una obra castellana, i va ser així fins que va aparèixer l’edició catalana el 1873, descoberta per Marian Aguiló?
Tenen una correspondència els cognoms Cervent/Serventㅡ Cervantes tenint en compte que al llibre Biblioteca valenciana de los Escritores que florecieron hasta nuestros dias, d'En Justo Pastor Fuster, del 1827, aquest ens comenta un error en una obra del 1747 que, parlant de Lluís Vives, diu: “Su madre se llamava Clara Cervent, y no Cervantes, como escribe Ximeno al folio 89 del referido tomo”?
És possible que, vist amb els ulls de l’època, el Quixot sigui una burla del caràcter castellà conqueridor, megalòman, poc realista, negador de la realitat, lligat a una tradició que és la de la Conquesta (o ‘reconquista’) i no pas un llibre que contraposa de manera genèrica realitat i idealitat a la manera romàntica?
Segons la documentació de l’època, la filla de Miguel de Cervantes, Isabel de Saavedra, era analfabeta. Com pot ser tenint el pare que tenia?
És casual que Cervantes faci recuperar la raó al Quixot dins la ciutat de Barcelona?
Per què si el Quixot es tracta d’un símbol castellà escrit per un fill d’Alcalá, el seu principal personatge recupera la raó a Barcelona, que aleshores pertanyia de fet i de dret una altra nació?
Com s’explica que, tractant-se d’un autor d’Alcalá, a Persiles y Segismunda es diu: ‘Els cortesos catalans, gent enutjada, terrible, pacífica, suau, gent que amb facilitat dóna la vida per l’honra i per defensar-les ambdues, s’avancen a si mateixos que és com avançar-se a totes les nacions del món’?
Com es pot interpretar que Agustín de Amezúa digui que de cap altra província d’Espanya [València] ni dels seus habitants va escriure Cervantes tants i tan calorosos elogis?
Rico sosté que ‘Rucio’ no era una paraula castellana quan es va publicar el Quixot i que no s’entenia. Les correctes eren ‘asno’, ‘borrico’ o ‘jumento’. Com s’explica que al text de Cervantes hi aparegui ‘Rucio’? Pot ser un calc del català?
Com podem explicar que al Quixot de Cervantes hi apareguin patrons lingüístics catalans?
Absència de preposició ‘a’ en els complements directes de persona.
Apareixen junts dos verbs que necessiten en castellà una preposició diferent i, per tant, sols un dels dos verbs rep la preposició adequada i l’altra no.
Utilització freqüent del verb ‘preguntar’ en el sentit de ‘pedir’, ‘rogar’ (com a traducció de ‘demanar’).
Transcripció d’un ‘ha de’ per ‘debe de’ quan el correcte hauria estat ‘tiene que’.
Mala utilització del present de subjuntiu del verb ‘ir’.
Errors en el present de subjuntiu d’altres verbs.
Transcripció incorrecta de ‘tan’ per ‘tanto’ tot i que hauria de ser ‘tan’.
Transcripció de ‘quan’ per ‘cuanto’ en lloc de ‘cuando’.
Proliferació d’ ‘y’ , sobretot abans de verbs en gerundi o en frases en gerundi.
Aparició freqüent de la forma ‘en + gerundi’.
Doble determinació del sintagma nominal (‘a un su amigo’ és a dir ‘a un amic seu’).
Negacions impròpies (‘con temor de que su amo no pasase delante’).
Mala interpretació del mot català ‘si’ quan vol dir “així” o “ací”.
‘Porque’ amb valor final (equivalent a ‘para que’).
Ús de ‘El hombre’ amb el significat de ‘hom’.
Vocabulari específic (‘lloramicos’, ‘vegadas’).
Com s’explica que a El Quixot 1a part cap. XXIV es digui “Encara que posaren silenci a les llengües no la pogueren posar a les plomes, les quals amb més llibertat que les llengües solen donar a entendre a qui vol, el que hi ha enclòs a l’ànima”? Pot aquesta frase haver estat pronunciada per un castellà, l’idioma del qual s’havia convertit en llengua imperial única?
Com s’explica que a la 1a part cap. XVI Cervantes digui ‘El gran Homer no escrigué en llatí, perquè era grec, ni Virgili no escrigué en grec perquè era llatí; en resolució, tots els poetes escrigueren en la llengua que mamaren en la llet i no anaren a cercar en les estrangeres per declarar l’altesa dels seus conceptes i essent això així, raó seria que s’estengués aquest costum per a totes les nacions’? Pot haver escrit això un castellà que no veia perillar la seva llengua?
Com s’explica que al primer capítol de la segona part hi aparegui una història que és valenciana ㅡ i, per tant, no coneguda pels castellansㅡ i que es troba en diverses versions denominada com a ‘Romanç del rector’?
Per què Francisco Martínez es pregunta el 1921 ‘De seguro que muchos se dirán: ¿Cómo Cervantes, de nación castellano, conocía el cuento valenciano y la lengua valenciana?’?
Com s’explica que aparegui topografia real valenciana traduïda com ara el barranc de les Batanes i la cova de Montesa?
Com s’ha d’interpretar que els anglesos encarreguessin una biografia de Cervantes a Gregori de Maians, erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, per a una traducció anglesa del Quixot (1737) i no li fessin l’encàrrec a un madrileny?
Per què Gregori de Maians diu que hi ha un silenci estrany sobre el lloc de naixement de Cervantes? 120 anys després de la mort ningú no sap a on va néixer.
Per què Gregori de Maians sap que Cervantes va ser capità d’infanteria tal com explica en la seva biografia (1737) i això coincideix amb el que diu Gaspar Escolano a Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad Reino de Valencia, (València 1611, volum II, p. 577), on es comenta que Joan Miquel Servent va ser capità d’infanteria?
Per què Andrés Trapiello diu en el seu assaig sobre el Quixot que és molt més el que ignorem que el que sabem?
Per què Miguel de Cervantes quan torna a València s’enrola a la companyia de Miquel de Montcada, que era valencià, a València per anar a la batalla de Lepant?
Per què diu Karl Rosenkranz que l’esperit reformador de Miguel de Cervantes no és espanyol? Confon en aquesta afirmació ‘espanyol’ amb ‘castellà’?
Per què Jean Canavaggio a Don Quijote, del libro al mito afirma que tal vegada algun dia es descobreixi que hi ha 2 Miguel de Cervantes?
Per què Nicolás Díaz de Benjumea a La verdad sobre el Quijote, afirma que s’ha disfressat la biografia de l’autor i parla de malentesos?
Per què Cervantes té tanta relació amb València al llarg de la seva vida essent una persona presumptament nascuda a Alcalá?
Quan torna de Messina després de la batalla de Lepant el rapten a l’alçada de Cadaqués o de Palamós. Altres diuen a l’alçada del cap de Creus. Què hi feia allà si anava cap a casa seva, que era presumiblement al centre?
Els frares que el van rescatar eren valencians.
Felip II fa gestions per alliberar-lo a través de comerciants valencians.
Quan torna del captiveri torna a València i s’hi fa una missa. Per què a València si era d’Alcalá?
La seva mare demana permís des de València pagar el rescat que demanaven.
Els Baños de Argel està dedicat a Miquel d’Aranda un sacerdot valencià.
El virrei de Nàpols, un tal Ferrandis, valencià, li concedeix un subsidi.
L’edició de Rafel Vives, valencià, és la primera que ajunta les 2 parts que sempre més aniran unides.
Les dones valencianes són les més belles del món, es diu al Quixot.
Com s’han d’interpretar les paraules del pròleg de Novelas ejemplares (Madrid 1613) quan Cervantes diu: ‘A esto se aplicó mi ingenio, por aquí me lleva mi inclinación, y más me doy a entender (y es assí) que yo soy el primero que he novelado en lengua castellana, que las muchas novelas que en ella andan impressas, todas son traduzidas de lenguas estrangeras, y estas son mías propias, no imitadas, ni hurtadas: mi ingenio las engendró, y las parió mi pluma, y van creciendo en los braços de la estampa.’
Com es pot explicar que a Catalunya en prop de 50 anys ㅡ entre 1450 i 1500 a grans tretsㅡ desapareix tot rastre de la cultura literària i, tot seguit, apareix el segle d’or castellà? Això, juntament amb el fet que altres obres pretesament del segle d’or, com La Celestina i el Lazarillo de Tormes, estan en qüestió pot fer pensar que va existir una política deliberada de traduccions al castellà i d’eliminació física de proves que relacionessin les traduccions amb les obres originals amb una evident intenció política uniformadora en un moment en què s’havia de consolidar l’imperi espanyol?
Per què les teories sobre la catalanitat del Quixot i de Cervantes han estat combatudes només amb la ignorància ㅡ per part dels més cultesㅡ o la burla ㅡ per part dels més ignorants?
Com s’expliquen els evidents catalanismes següents a l’edició de Francisco Rico?
• la hambre, p. 206.
• queda ‘descomulgado’ (descombregat), p. 206.
• ‘almorzaron’ (en el sentit de fer el primer àpat del dia), p. 207.
• ‘las cuales cosas todas juntas’, p. 209.
• ‘me ha puesto en corazón de acometer’, p. 210.
• ‘esta tan desemejable aventura’ (dissemblant), p. 211.
• ‘tenia unos pocos de bigotes’, p. 213.
• [el riu anava] ‘crecido y casi fuera de madre’, p. 214.
• ‘un pradecillo que al pie de unas altas montañas se hacía’ (s’hi feia), p. 218.
• ‘un grandíssimo golpe de agua’ (cop d’aigua)
• ‘A lo menos’ (almenys), p. 220.
• ‘más vale algo que no nada’ (que no-res), p. 226.
• ‘las fenestras de su real palacio’, p. 229.
• ‘siendo medianera y sabidora’ (mitjancera), p. 231.
• ‘a se es ido’ (ja se n’és anat), p. 231.
• ‘no pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza’, p. 233.
• ‘traía una cadena al pie’, p. 241.
• ‘se bacín que trae en la cabeza’, p. 245.
• ‘y diciendo y haciendo’ (i dit i fet), p. 245.
• ‘habéis de ir vos solo, rabo entre piernas’, p. 247.
(...) entre molts d’altres
- Hi ha un personatge que es diu Fili. Sancho, després de sentir la dissertació del Quixot sobre Fili, diu que és molt interessant i diu “tirando de este hilo”. És un joc català entre Fili i fil.
- Deum de Deo. Traduït com ‘De donde diere’ (‘De onde deu’).
- Saber una cosa ‘de coro’= de cor.
- Quan fan la crema es diu ‘¿Quién es este tonel?’. No té sentit en castellà. ‘Quin és eixe tomell?’ sí que en tindria. Sembla un error de traducció.
- ‘lloramicos’ en el sentit de ‘ploramiques’. No hi hagut mai una expressió castellana similar.
Com és que hi ha molts personatges del Quixot que tenen noms significatius que cobren sentit si es llegeixen en català?
Princesa Micomicona (de l’Àfrica negra): Mico, micona.
Cavaller Alifanfarrón: Alt i famfarró.
Maritornes: Mari tornes (?) Mar, hi tornes (?)
Benaja: Bé n’haja.
Tinagrio el Sabidor: ...el Savi d’Or.
Melisendra: Mel i cendra.
El jueu Ricote: Ricot(e), molt ric.
Niarros: Nyerros.
Gaiferos: Gai fer-vos.
Perendenga: Pere en Denga.
Com es pot explicar que tinguem referències documentades i que al 1604, un any abans de la publicació de la presumpta primera edició, ja era conegut el llibre i que la gent en feia comparses i es disfressava de Quixot al Carnaval de Barcelona?
Com hem d’interpretar amb relació al Quixot el que afirma Alberto Blecua a Manual de crítica textual: que tot al llarg del segle XVII hi ha llibres que s’imprimeixen amb peu de pàgina fals per evitar la censura i cita Cervantes i les obres de gran èxit o obres significatives políticament o religiosament?
Per què Cervantes a la segona part del Quixot i ja a Barcelona, el personatge principal diu que li sembla sobrer traduir de les llengües fàcils ㅡ referint-se a les romàniques i concretament a l’italiàㅡ i afirma que les traduccions tenen sentit quan la llengua traduïda és el grec o el llatí?
Francisco Calero Calero, catedràtic de filologia llatina de la UNED, va escriure un llibre de 800 pàgines ㅡ El verdadero autor de los ‘Quijotes’ de Cervantes y Avellanedaㅡ en què defensa que l’autor d’ambdós llibres va ser l’humanista Valencià Joan Lluís Vives, per motius de cultura literària, coneixement del llatí i grec, pensament social (pobresa) i valencianismes de la prosa. També sosté que J.L. Vives és l’autor del Lazarillo. Com ho hem d’interpretar essent Calero algú no suspecte de ser independentista ni amb poca formació?
César Brandariz, nascut a Madrid i llicenciat en empresarials i dret, té un llibre en què parla de Cervantes i el Quixot. El títol ja és una esmena a la totalitat: Cervantes decodificado. Las raíces verdaderas de Cervantes y de Don Quijote y los tópicos que las ocultan. Professor de Madrid. Madrid: Martínez Roca, 2005 [338 pàgines]. César Brandariz argumenta que les veritables arrels de Cervantes i el Quixot es troben en la tradició oral del poble espanyol més que en els textos escrits que s'han transmès. Afirma que el tapís d'històries i llegendes que s'han transmès de generació en generació són l'autèntic fonament de la novel·la i que el text escrit és només un reflex d'aquestes tradicions orals. Descobrint aquestes arrels ocultes, Brandariz pretén aportar una nova perspectiva sobre l'obra clàssica i el seu autor. Es planteja si Cervantes coneixia La Mancha o la citava d’oïda. En qualsevol cas com podem explicar que posi en dubte el llegat de la historiografia hispànica?
L’Álex Grijelmo, castellà, s’adona (El País, 11 octubre 2013) que don Quixot i Sancho comprenen molt bé la llengua catalana quan, en l’obra homònima, s’endinsen per Catalunya. L’autor no fa cap observació sobre el que hauria de ser un xoc lingüístic. No deu ser perquè tots dos també eren catalanoparlants?
Com s’explica que el llibre d’Edmund Gayton Pleasant notes upon Don Quixot, de 1654 ㅡ és a dir, poques dècades després de la primera edicióㅡ anomeni el llibre com a Don Quixot, sense ‘e’ final?
Per què si es mira el Quixot com una traducció feta per la censura castellana tots els indicis encaixen i no hi ha res que grinyoli?
