dissabte, de març 27, 2010
EL SILENCI ABANS DE BACH
Fa setmanes que m'he quedat amb les ganes de dir alguna cosa sobre la pel·lícula de Jordi Portabella "El silenci abans de Bach". El títol ja informa que el film s'autocataloga com a "art i assaig" i que no desmereixeria les cartelleres del Capsa o el Casablanca. No és una obra que tingui pretensions de gran públic. No ho busca. Sí que és una proposta didàctica i estètica. Didàctica perquè informa l'espectador sobre aspectes ben diversos de la vida i l'obra de Bach. I estètica perquè ens fa fruir amb diferents aproximacions de l'obra de Bach. En aquest sentit destacaria com a originalitat el Bach interpretat magistralmet amb harmònica. La pel·lícula es mou entre el passat corresponent a l'època de Bach i un present una mica confús i segons com obert, potser oníric. No cal dir que el millor del film és la música però Portabella se'n surt bé amb el seu propòsit de presentar Bach com un autèntic arquitecte sonor. Perquè ho és. Però Portabella fa trampa. Ens fa i es fa trampa. Perquè oblida voluntàriament de la seva presentació l'obra religiosa de Bach, importantíssima i transcendent per a l'avenir de la música. Aquesta mirada parcial fa que la pel·lícula acabi desvirtuant la imatge de la clau de volta de la cultura, què dic, civilització occidental. Portabella ha actuat, no diré amb mala fe, però sí interessadament. Sortosament les lectures individuals no poden amagar tota la dimensió de la realitat: Bach és el dels preludis i fugues i les variacions Goldberg però també, per no dir sobretot, el de la Passió segons Sant Mateu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Severíssim Doctor:
M'imagino que ignorar la producció religiosa del "Cantor de Déu" és tot un signe de "progressisme" de l'autor, no sigui que després de la seva coneguda -i respectabilíssima- trajectòria, ara li prenguin per políticament incorrecte. Però potser hi té raó i la religió en general i el cristianisme, el protestantisme i el pietisme, en particular, no van tenir gaire importància en la persona, en la vida i en la producció artística del "Cantor de Déu".
Una abrac,ada des de terres gòtiques.
Severíssim Doctor:
M'imagino que ignorar la producció religiosa del "Cantor de Déu" és tot un signe de "progressisme" de l'autor, no sigui que després de la seva coneguda -i respectabilíssima- trajectòria, ara li prenguin per políticament incorrecte. Però potser hi té raó i la religió en general i el cristianisme, el protestantisme i el pietisme, en particular, no van tenir gaire importància en la persona, en la vida i en la producció artística del "Cantor de Déu".
Una abrac,ada des de terres gòtiques.
Severíssim Doctor:
M'imagino que ignorar la producció religiosa del "Cantor de Déu" és tot un signe de "progressisme" de l'autor, no sigui que després de la seva coneguda -i respectabilíssima- trajectòria, ara li prenguin per políticament incorrecte. Però potser hi té raó i la religió en general i el cristianisme, el protestantisme i el pietisme, en particular, no van tenir gaire importància en la persona, en la vida i en la producció artística del "Cantor de Déu".
Una abrac,ada des de terres gòtiques.
Severíssim Doctor:
M'imagino que ignorar la producció religiosa del "Cantor de Déu" és tot un signe de "progressisme" de l'autor de la cinta, no sigui que després de la seva coneguda -i respectabilíssima (no és cap ironia)- trajectòria, ara li prenguin per políticament incorrecte. Però potser hi té raó i la religió en general i el cristianisme, el protestantisme i el pietisme, en particular, no van tenir gaire importància en la persona, en la vida i en la producció artística del "Cinqué Evangelista".
Bach és "sobretot" l'autor de la Passió segons St. Mateu, sense perjudici de la resta de la seva immensa obra.
Una abrac,ada des de terres gòtiques.
Severíssim Doctor:
M'imagino que ignorar la producció religiosa del "Cantor de Déu" és tot un signe de "progressisme" de l'autor de la cinta, no sigui que després de la seva coneguda -i respectabilíssima (no és cap ironia)- trajectòria, ara li prenguin per políticament incorrecte. Però potser hi té raó i la religió en general i el cristianisme, el protestantisme i el pietisme, en particular, no van tenir gaire importància en la persona, en la vida i en la producció artística del "Cinqué Evangelista".
Bach és "sobretot" l'autor de la Passió segons St. Mateu, sense perjudici de la resta de la seva immensa obra.
Una abrac,ada des de terres gòtiques.
Severíssim Doctor:
M'imagino que ignorar la producció religiosa del "Cantor de Déu" és tot un signe de "progressisme" de l'autor de la cinta, no sigui que després de la seva coneguda -i respectabilíssima (no és cap ironia)- trajectòria, ara li prenguin per políticament incorrecte. Però potser hi té raó i la religió en general i el cristianisme, el protestantisme i el pietisme, en particular, no van tenir gaire importància en la persona, en la vida i en la producció artística del "Cinqué Evangelista".
Bach és "sobretot" l'autor de la Passió segons St. Mateu, sense perjudici de la resta de la seva immensa obra.
Una abrac,ada des de terres gòtiques.
Publica un comentari a l'entrada