divendres, de març 19, 2010

L'ENSENYAMENT A LA PICOTA

Diuen que la vaga de mestres i professors ha estat aquesta vegada un fracàs. Segurament no ha estat una vaga seguida majoritàriament per diversos motius. Jo n'apunto alguns que em semblen essencials. Primer: el departament compta com a dia de vaga una jornada de 7 hores i mitja i el descompre corresponent -i legal- és si fa no fa de 100 euros. Naturalment tal com està el panorama hi ha funcionaris que no s'ho poden permetre. Segon: la nevada extraordinària del dia 8 va deixar sense escola molts nens a tot arreu de Catalunya, en algunes ocasions més d'un dia. I encara que des del departament s'entestin a presentar els docents com a éssers perversos i privilegiats que només pensen en le sseves prerrogatives i en res més, encara predomina el sentit comú i la responsabilitat en la professió. Aquesta feina tan malmesa per polítics que han volgut arreglar el món des d'un despatx, que han prioritzat la propaganda a la preparació, que han llançat els mitjans i la ciutadania contra els que imparteixen classes, que han adulat les famílies de manera miserable i artera. La veritat, dita en poques paraules, és que Maragall està més preocupat per aconseguir bones estadístiques que per l'educació dels alumnes, està més atent a la percepció social dels mestres que a la tasca que fan o la formació que tenen. I, això també, està preocupat a eradicar les festes religioses del calendari escolar que, com tothom sap, és un problema urgent que cal abordar amb fermesa i imaginació. Per això, ens ha convidat a anar tots de setmana blanca a la neu (!) i ens ha privat de la festa del dia 7 de gener. Ah, i encara volia canviar el nom de les vacances de Nadal pel bucòlic nom de "vacances d'hivern". Ara, l'última és que abans de les eleccions cal fer arribar els ordinadors portàtils a totes les famílies per veure si els voten, a pesar de tot, una altra vegada. I després volen que creguem en la política!

2 comentaris:

Rita ha dit...

Més val no fer-s'hi mala sang. Jo ja fa temps que no espero res de bo dels polítics, més aviat tot el contrari i amb escreix. De debò no puc entendre com no se'ls cau la cara de vergonya. En fi, serà que les paraules dignitat, coherència i honradesa no formen part del seu diccionari particular. Després ningú va a votar i encara culpen a la població per irresponsable quan són ells i elles els que ens demostren cada dia la seva incompetència i facilitat pe mentir.

Rita ha dit...

Més val no fer-s'hi mala sang. Jo ja fa temps que no crec en els polítics. No puc entendre com no se'ls cau la cara de vergonya. Serà que les paraules dignitat, coherència i honradesa no formen part del seu diccionari particular. Després se sorprenen que ningú els vagi a votar i titllen la població de poc responsable enlloc de veure que són ells i elles qui amb les seves constants mentides i demostracions d'incompetència ens en treuen les ganes. Jo crec que haurien de cobrar en funció del % de població que els vota i ja veuriem aleshores si s'espavilen a fer les coses mínimament bé.