dijous, d’abril 01, 2010

FINAL DE CICLE (NEFAST)

No ha evolucionat gaire l'esquerra catalana. Encara continua tenint com a papus la dreta -tan genèrica com sigui possible, fins al punt que ja ni ells mateixos saben què volen dir quan s'hi refereixen-, l'Església -a la qual cal atacar amb qualsevol pretext i sobretot en època de Setmana Santa- i el mercat -que cal controlar encara que l'esquerra que mana ja ho hagi pogut fer i no ho ha fet. Per por i per conveniència. I aquí ens trobem, en una crisi galopant contra la qual l'esquerra només té com a solució l'apujada dels impostos, els directes i els indirectes, per continuar mantenint una despesa desenfrenada, incontrolada i sobretot ineficient. El final de cicle es flaira a Catalunya i a tot Espanya. L'altre dia sortia a televisió Carod-Rovira lamentant-se de la manca de complicitat dels mitjans de comunicació amb l'acció del govern tripartit. De fet es lamentava que una part de la població no hagi acceptat com a "normal" el fet que tres partits tan dissemblants com els del tripartit s'hagin posat d'acord a governar amb l'única finalitat de fer fora el qui governava abans. I què s'esperava doncs? Que la gent es plegaria als seus capricis? Que els mitjans donarien carta blanca als despropòsits, als abusos i a les ineptituds? El tripartit, i ja va ser anunciat des del començament, ha estat un experiment fallit i només ha servit, això sí, per apartar el partit majoritari del govern. I per augmentar la desafecció política i la crispació. Sobretot. I els afectats no se n'adonen! No ho dic jo. Ho diuen prohoms propers als socialisme com López-Burniol -el notari gallec- o el Nadal d'El Periódico. L'última és que han canviat la llei per nomenar al catedràtic de pa sucat amb oli Enric Marín com a president de la CCMA en substitució d'un altre que tal: Albert Sáez. Aquest individu que es diu Marín i que diuen que és molt saberut en comunicació va prohibir l'entrada de càmeres a l'esvoranc del Carmel, no fos cas que la veritat perjudiqués els seus, en un exercici de manual de llibertat de premsa segons l'evangeli del PSC. I aquest ha de ser l'àrbitre de la Corpo, ha de ser l'home bo dels conflictes i picabaralles. Després crearan per res una conselleria que es digui "de participació". I el problema subsisteix: l'actual govern no vol governar sinó sotmetre.

1 comentari:

Josep Soler ha dit...

Per mi, el més irritant del tripartit és la seva política d'enginyeria social que ataca la llibertat i ens diu que hem de fer i que no hem de fer a cada moment, com hem de viure. No es pot fumar enlloc, no es pot passar de 80, no es pot beure, no es pot anar als toros, no es pot anar amb dones públiques, multa per a qui no faci un doblatge, multa per a qui retoli com li dona la gana..... Així aconseguiran una societat més feliç i estarem tots molt contents. Això si, ells continuaran defensant l'escola pública, però portaran als seus fills a escoles privades.