En la 58a cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, l'alcaldessa socialista, Laura Millán, va proposar - per no dir imposar— que la tradicional El meu avi se substituís per d'altres que no fossin d'Ortega Monasterio. La raó? TV3 havia fet un documental intitulat Murs de silenci sobre la figura del militar músic on se l'acusava d'estar relacionat amb una presumpta xarxa de prostitució també infantil. En aquest documental s'ignorava que hi havia dues sentències absolutòries d'Ortega dels anys 80: una de l'Audiència Nacional i l'altra del Tribunal Suprem. L'absolien justament d'haver participat en una xarxa de prostitució i aquesta va ser l'acusació amb què el franquista tribunal d'honor militar va acusar-lo i condemnar-lo anys abans. L'alcaldessa de Palafrugell va jutjar políticament incorrecte cantar l'havanera i la van retirar del programa.
Aquest fet ha generat una forta polèmica i un encès debat que té diversos focus importants.
El primer és la relació no sempre agradable entre l'autor i la seva obra. Hi ha autors que han estat moralment exemplars - posem per cas Gaudí. Alguns el volen fer arribar fins a la santedat. Però d'altres autors han estat de moral dubtosa, cínics, vividors, pocavergonyes i fins i tot alguns han estat uns delinqüents confessos i convictes. Aquest és prou motiu per eliminar l'obra d'un autor? Jo crec que no. En cas contrari hauríem d'eliminar una pila d'obres d'aquesta mena d'autors. Això és perquè al final la biografia personal deixa de ser important i només queda l'obra. Costa diferenciar-ho? Sí, i tant, i no dic que aquest sigui un cas, però n'hi ha molts altres en què és així. A casa nostra tenim exemples il·lustres. En cito només dos: Eugeni d'Ors i Josep Pla, dues figures sense les quals no es pot entendre la literatura catalana del segle XX. El primer va abandonar la llengua catalana i va acabar abraçant el Movimiento jurant el càrrec una mà sobre la Bíblia i l'altra sobre el Quixot (ai las!). El segon va flirtejar a una banda i una altra durant la guerra civil i la 2a guerra mundial. Hem d'eliminar les seves obres? Hem de fer veure com si no haguessin existit? Hem d'infravalorar la seva importància literària? La resposta és evidentment no.
El segon debat que crec que hi ha al darrera de la polèmica és si els polítics tenen cap dret per decidir un programa en aquest cas de cançons. I decidir finalment què hem d'escoltar i què no, què hem de valorar i què no. Em refereixo a les persones individualment, però també a aquella entitat etèria i indeterminada que se sol anomenar poble. I quan un polític lluita contra el poble, té mala peça al teler. El meu avi és una havanera que ha presidit el final de les cantades des de fa 58 anys. De fet, el seu autor, Ortega Monasterio, va ser un dels creadors de les cantades a Calella. És una cançó que ja s'ha incorporat a l'imaginari col·lectiu més enllà de la veritat històrica que contingui la lletra. I basta perquè un polític digui que hem d'anar cap a un lloc, que el poble torci el camí cap al sentit oposat. És finalment el que ha passat. La gent es va organitzar per les xarxes, es van passar fulls volants amb la lletra, es va animar a cantar l'havanera a cappella. L'ajuntament va pressionar els grups participants dient-los que no s'hi sumessin al cant tot i que després ho va negar. Finalment, l'havanera es va cantar com a cant final i els grups - llevat d'un- hi van participar.
Hi ha un tercer debat a la meva manera de veure que és la hipocresia del partit que representa l'alcaldessa, en aquest cas el PSC-PSOE. Mentre el ministre José Luis Ábalos se n'anava de putes de manera normalitzada i ves a saber amb quins diners, l'alcaldessa del mateix partit es nega a programar una havanera perquè hi ha la sospita no provada - de fet, ja sentenciada de manera absolutòria- que l'autor havia participat en una xarxa de prostitució. És absolutament contradictori a més de ridícul. També ho han fet pels drets d'autor que deuen cobrar els descendents d'Ortega Monasterio. Per perjudicar els hereus i que deixessin de cobrar. El resultat que aconseguiran és tot al contrari.
I, en darrer lloc, l'havanera també es volia marginar o directament prohibir perquè és un símbol català i catalanista. Ja sabem que la tornada diu 'Visca Catalunya! Visca el Català!'. Alguns ha dit que Ortega havia estat hipòcrita quan havia escrit això, però què importa la intenció al costat de la manera com el poble l'ha feta seva? L'havanera va ser un crit de llibertat en temps del tardofranquisme i així encara és interpretada. Per què voler canviar el sentiment del poble? La dèria intervencionista, falsament paternalista, ridículament moralista i hipòcrita de l'esquerra i l'extrema esquerra ha sortit a lluir amb tot el seu fulgor.
La cosa no s'ha acabat aquí perquè ara la família ha presentat una demanda civil contra TV3 en què demana un milió d'euros d'indemnització per haver vulnerat el dret a l'honor d'una persona que, a més, no es pot defensar. La demanda ja l'ha acceptat un jutjat de Barcelona i previsiblement la guanyaran.
Símbol catalanista drant el franquisme.
