En un temps en què res no és com havia estat, surt el tema de la reforma dels estudis de batxillerat promogut per unes professores que demostren molt bona fe però que no entenen què són aquests estudis. Demanen que el batxillerat sigui un espai per al 'descobriment personal i professional'. Són professores que pensen erròniament que el batxillerat prepara per a la selectivitat i no pas per a la universitat. Creuen que el batxillerat ha de preparar de manera genèrica per a la vida i no per a uns estudis posteriors. Creuen que el batxillerat conté uns estudis prescindibles, fins i tot sobrers. No pensen que el batxillerat proporciona un pòsit cultural irrenunciable. Diuen que els alumnes els arriben desmotivats i ja entenc que això deu ser així. Però farem un trist servei si convertim el batxillerat en un foc de camp, en un esplai per a ociosos o en una aula d'acolliment. Si no dignifiquem el batxillerat, la universitat se n'anirà en orris. És clar que el problema no és tan sols a batxillerat. Caldria canviar moltes coses abans i no tan sols del sector de l'ensenyament.
D'altra banda aquestes persones pensen que la memòria no cal en cap cas i que els coneixements ja existeixen prèviament. No s'adonen que la memòria és una plataforma des d'on pensar, raonar, sentir i crear. El tema de fons sembla que és la motivació de l'alumne. Cal motivar l'alumne, és a dir, cal moure'l, això sí, perquè aconsegueixi la titulació. Això és sinònim de portar l'alumne en cotó fluix perquè no se'l contradigui ni abandoni els estudis, és sinònim de paternalisme ridícul que no beneficia en res els nois i noies que realment volen estudiar. I treballar. Al batxillerat la motivació ja s'ha de tenir i qui no la tingui no ha de fer batxillerat. Ha de fer altres coses o anar a treballar. Si pot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada