dijous, de setembre 14, 2006

INICI DE LA TEMPORADA 2006-2007. GISELLE O EL BALLET ROMÀNTIC. ALGUNES IDEES.

Alguns han dit que a aquestes alçades el ballet resulta una mica quico, passat de moda. Sobretot la primera part. Jo simplement diria que em resulta d’allò més clàssic. A pesar que és un ballet romàntic. Potser ens han acostumat massa a ballets moderns o contemporanis i hem oblidat que el ballet és una escola. O com ho deia Foix: abans d’escriure un cal·ligrama cal saber escriure correctíssimament un sonet.


En segon lloc: ja voldrien moltes òperes tenir el gust per l’escena que ha demostrat aquest ballet i els seus responsables. Tant pel que fa als decorats i el vestuari com per que fa a la il·luminació i la coreografia.


Tercerament: ja voldríem a aquestes latituds tenir una companyia de ballet tan sòlida com l’English National Ballet. De fet, aquí ens permetem el luxe de posar obstacles a les instencions d’un ballarí nostre amb reputació internacional com és Àngel Corella.


En quart lloc. Hi ha dues proves irrefutables –crec- que demostren que el ballet és vist al Liceu com un espectacle secundari: hi ha poc públic i es fa tocar l’Orquestra de l’Acadèmica del Liceu i no pas la titular del teatre. Són signes inequívocs del compliment d’un requeriment vist amb distància, displicència i poca –o gens de- convicció. Ara, ens omplim la boca quan la Jurado o la Pantoja –no ho recordo- solla el nostre teatre simplement per fer callar la mala consciència d’alguns.