Una bona amiga m'envia un article sobre l'escriptura a mà i jo prometo -i em prometo- de llegir-lo atentament. Perquè és un tema per pensar. L'article és del filòsof Carlos Javier González Serrano i parla de la necessitat psíquica d'escriure a mà. Realment, amb la consolidació de l'ordinador i dels telèfons mòbils a les nostres vides un pot arribar a pensar que avui dia escrivim menys i que ja no escrivim a mà. No tothom però sí la immensa majoria de persones. De fet, però, és més preocupant que s'escrigui menys que no pas que s'escrigui en l'ordinador perquè l'escriptura no neix en el nostre bolígraf o en les nostres tecles sinó en el nostre cap. Això sí, l'intermediari de les pantalles no és tan directe com el del paper i llapis. Una altra cosa és el que quedarà en el futur en un món digital sense suport físic.
L'autor defensa que escriure a mà connecta la nostra corporalitat a la nostra psique, que escriure a mà potencia les capacitats cognitives i que, aquest acte cada vegada més estrafolari, ens facilita la comprensió del món i ens permet de recuperar el nostre temps. Vaja, que ens permet anar a un altre ritme més lent; en terminologia musical ens permet passar del presto a l'adagietto i això ens convé a tothom. I en l'època en què vivim la pressa, la utilitat i l'eficàcia presideixen tot fins a arruïnar-nos el plaer de les petites coses, com l'escriptura a mà.
És clar que podem pensar que l'evolució ens porta cap aquí, perquè al llarg de la història l'ésser humà ha usat per escriure les pedres, l'argila, el papir, el pergamí i el paper i ho ha fet amb martells, cisells, estilets, ploma de canya, d'aus, amb plomes metàl·liques i amb bolígrafs. Ara amb els teclats. Han canviat els estris i amb ells també l'escriptura. Temo molt, tanmateix, que som davant un nou paradigma que està transformant no tan sols la nostra manera d'escriure sinó també de llegir. Són, doncs, i a parer meu, dues coses diferents les que tracta l'autor: la manera com escrivim i el nostre ritme quotidià, sempre accelerat. González associa l'escriptura a mà a un ritme per força més lent i més conscient. Entenc, i ho subscric, que és finalment el que ens demana: que alentim la nostra existència per ser amos de la nostra consciència.
https://pbs.twimg.com/media/GVMdU2_XIAAiR90?format=jpg&name=large
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada