Llegeixo unes afirmacions inquietants de la Mercè Riera. Diu que tenim escriptors en català que són a l'alçada dels de qualsevol altra literatura important. No sembla una afirmació agosarada i, a més, es pot demostrar amb xifres i amb exemples concrets (el cas de Sánchez Piñol, per posar-ne un de significatiu). Per contra, continua Riera, no tenim lectors. O, el que és el mateix, no tenim mercat. I posa exemples d'escriptors que veuen saldats els seus llibres a qualsevol llibreria de segona. Que és com dir que no interessen a ningú. És evident que el mercat català i en català és reduït i que ni de lluny es pot comparar amb el castellà o l'anglès però també em sembla cert que determinades polítiques editorials haurien de canviar. Vull dir que potser es publica massa llibres i molts d'aquests són de qualitat dubtosa. Potser cal que les editorials --premis inclosos-- no apostin tant per la diversificació dels seus productes i sí més per la qualitat que ofereixen. Vull dir que els tiratges són a vegades exagerats respecte de les expectatives que genera a priori un llibre. I vull dir també que els índexs de lectura no es poden mesurar, ja ara, només pels llibres físics venuts: la realitat digital d'internet és ineludible i --com en al cas del mercat de la música-- caldrà canviar força concepcions clàssiques i adaptar-se a una nova realitat que no podem defugir.
