He estat reescoltant l'oratori de Pau Casals "El Pessebre" i cada vegada estic més convençut que és l'obra creativa més important del seu autor. Potser el seu llenguatge musical no és ben bé el del seu temps i fins i tot algú podrà dir que es poden reconèixer les influències que d'ací i d'allà ha anat incorporant Casals al seu discurs musical --Wagner o Mendelssohn, entre força d'altres-- però és innegable que té molts fragments inspirats, melodies absolutament convincents i fragments corals espectaculars. Casals no en sap gens de tractar les veus humanes i per això cantar "El Pessebre" a ple pulmó és un risc important si no se'n sap prou: crea vicis en el cant i fa malbé la veu. Però el resultat final, cantat amb una gran massa coral i amb uns bons solistes, fa posar la pell de gallina. Escolteu, si no, el fragment final de l'obra i imagineu-vos-el interpretat en un gran auditori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada