dilluns, de novembre 21, 2005

Kiri Te Kanawa a l’Auditori (18-XI-2005)

Llegeixo la crítica de Jorge de Persia a La Vanguardia sobre el concert de Te Kanawa a l’Auditori i em revela una confirmació decebedora. Sembla mentida com una veu tan dotada —tant pel timbre de seda com per la musicalitat del fraseig— i una presència tan aparent, sensual i aristocràtica pugui passar desapercebuda en un concert dedicat exclusivament a Strauss. Amb les quatre darreres cançons incloses. Jorge de Persia li critica l’excessiva mesura, la dosificació avara i la contenció que no deixava lloc a l’expressió. M’ha vingut al cap la imatge de la Kanawa a Peralada, ja fa uns anys, en un concert de lieder deliciosos que ens van deixar indiferents. En part per l’acústica deficient que impedia els qui érem al fons de l’escenari de sentir-hi bé i a vegades simplement de sentir-hi. Però també per la seva altivesa musical que tendeix a confondre la professionalitat amb la manca de comunicació amb el públic. Una cantant que no es dóna generosament a l’auditori com fóra d’esperar. A més, amb un programa del seu gust i adequat a les seves possibilitats. Això és així potser perquè la veu i la personalitat de Kanawa no s’adiuen amb escenaris de grans dimensions. Potser perquè la veu de Kanawa és una veu de saló i no pas de teatre.