Les lliçons són per a qui les vol escoltar. Em penso que sempre passa així. La meva amiga liceista Laura me n'ha proporcionat dues en el curt espai temporal de dos dies. Són lliçons de vida, que no pretenen imposar res sinó aconsellar i transmetre als altres la pròpia educació i experiència. Són lliçons que tenen una importància especial perquè vénen d'una persona que valores i estimes especialment, perquè la seva experiència de vida s'ha convertit en un model que ens pot ser molt útil als altres. Seria un error creure que només les persones més âgées poden aconsellar o donar exemple als altres. En el meu modest cercle de l'institut he conegut alumnes de la vintena que m'han ensenyat moltes coses i ho han fet sense cap mena de vanitat ni d'exhibició. A voltes ho han fet amb una brutalitat normal i quotidiana.
El primer dels ensenyaments és que la rancúnia no porta enlloc. Són moltes actituds que no porten enlloc, però sens dubte no són gens fàcils de gestionar, com es diu ara. Ella em deia que li havien ensenyat a casa que la rancúnia corroeix l'interior d'una persona -i jo afegeixo, com l'enveja- i que ella el que volia és dormir bé. En el fons, és l'eterna, irònica i dolcíssima didàctica del perdó de què parla Carner al pròleg de l'edició de Nabí de 1940.
La segona lliçó és la de qui afronta les dificultats més grans amb humor. L'humor és la millor manera de tirar endavant en cas de tenir problemes. No estem parlant d'obstacles de pa sucat amb oli com que se t'ha avariat el mòbil o no tindràs un vestit a temps per a no sé quin esdeveniment. Estem parlant de circumstàncies que comprometen tot l'ésser. I em penso que només davant les adversitats es pot créixer interiorment. El qui les pateix i el qui les viu, que no és ben bé el mateix.
És molt fàcil parlar de l’adversitat des de fora. És com veure els braus des de la barrera. Ni la més gran de les empaties serà el mateix que viure el que els altres estan vivint. I deixo de banda el debat estèril, però no absurd, de la justícia. Ens queda el consol d’escoltar, d’acompanyar, de ser proper, de ser amic. Ens queda el consol, mal que ens pesi, de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada