VINT ANYS DE THALASSA, VINT ANYS DE MAR

El programa del 33 Thalassa fa vint anys i ho celebra de la millor manera que sap: mostrant-nos històries de les persones vinculades d'una manera o d'una altra amb el mar. Aquesta és la gran troballa de la fórmula Thalassa. No es tracta només d'aigua i de la flora i fauna corresponent sinó també o principalment de la vida de les persones en relació amb el mar. Al llarg d'aquests vint anys els temes han estat ingents i han convertit el programa en una enciclopèdia audiovisual completa. Costums, tècniques de pesca, biologia i ecologia marina, fabricants de vaixells, esportistes professionals o aficionats que tenen el mar com a medi propi, art, música, literatura, comerç, dret, història, religió, gastronomia; natura i cultura, formes de veure i viure el mar de tots els temps i de tots llocs.

Diu Pere Secorún, el director, amb tota la raó que Thalassa «és un exponent claríssim del que pot ser un programa de televisió pública: reuneix qualitat, informa, divulga, entreté i el resultat és un producte digne i d'interès per a un públic ampli». Thalassa ha estat durant aquests anys un programa majoritàriament minoritari però ha aconseguit crear un públic fidel que ha anat en augment i que ha mantingut l'interès per un format original, que no cansa, que obre setmanalment una finestra a la natura i al saber. La narració de Pérez hi ha ajudat. Però el programa no es basa tan sols en un guió: les pauses i els silencis hi juguen un paper important; deixa que l'espectador s'amari -mai més ben dit- de salabror, d'humitat, de totes les maneres dels colors, de crits d'ocellassa i de les veus humanes que graviten a l'entorn d'un univers ancestral tan antic com l'home. Un por mirar Thalassa com a reportatge, com a informatiu, com a esplai o com a teràpia de relaxació. Totes les mirades són aptes per a un espai que ha aconseguit en silenci una fita destacadíssima en la història de la televisió catalana.