Poques vegades em passa de quedar enganxat a una pel·lícula. A "84, Charing Cross Road", m'ha passat. No és ben bé una història d'amor tal com explica el crític petulant de torn de "La Vanguardia". L'abast de la pel·lícula va més enllà. I aquest abast no és dit sinó tan sols insinuat. Per això és un bon film. O una bona història. El gènere epistolar al cinema no és realment usual i, a mans de segons qui, no dóna gaire joc però aquí se'n surten força bé. Ell fet que la protagonista sigui una escriptora nordamericana i en Hopkins faci el paper d'un llibreter de vell m'ha acabat de cridar l'atenció. En fi, l'obra ens parla del Passat, en majúscula, i d'allò que hauria pogut ser però no va ser. Em sembla que tothom pot fer valer la seva experiència per corroborar la tesi de la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada