SERGI PÀMIES NO VOL ANAR A FRANKFURT

Avui s’ha sabut que Pàmies ha declinat la invitació de la Ramon Llull per acudir a Frankfurt en representació de la “cultura catalana”. Ja és ben curiós que un escriptor d’una posició consolidada i no suspecte d’adhesions polítiques inamovibles no vulgui figurar en la nòmina. Però el més inquietant és que no ha volgut opinar sobre la seva negativa perquè, diu, el que pensa és il·legal. No és que la Fira sigui il·legal ­―que ho podria arribar a ser, afegeixo― sinó que el que Pàmies pensa de la Fira és “il·legal”. M’imagino que a Pàmies se li escaparia més d’una injúria si manifestés obertament la seva opinió. A tu et pot agradar més o menys el Pàmies dels relats o contes o digueu-ne com vulgueu però la seva posició és una posició de dignitat. I d'independència tot i que no n'estic del tot segur). Pàmies ja deu saber que els amos l’han posat a les seves llistes negres i que a Esquerra ja l’han crucificat, estratègicament això sí. A ICV encara se’n fan creus ―amb perdó― de com és que el fill de l’escriptora els ha sortit d’aquesta manera. El fet és que l'ambigüitat de Pàmies causa que cadascú interpreti la notícia com més li plau. Jo mateix ho faig en un sentit determinat però a l'ABC aprofitaven l'avinentesa per carregar contra el nacionalisme bronxià de Carod i Bargalló.

Mentrestant, a la Fira hi aniran escriptors en català ―que de ben segur quedaran en un segon pla― i escriptors en castellà. Potser fins i tot veurem la figa-flor de la Maria de la Pau Janer. I hi anirà més la cultureta que la culturassa, per dir-ho en mots de l’iconoclasta Joan de Sagarra, perquè es tracta, sobretot de vendre. Com més millor. A aquest pas la nostra cultura acabarà essent la de la feria de abril, la de les sevillanes, la de les saetes i les processons rocieres. I tindrem sort si ens deixen parlar en català. Personalment celebro que Pàmies no s’avingui a ser un escriptor utilitzat. Un escriptor de fireta.