divendres, de juny 03, 2016

L'INH I LA HISTÒRIA FURTADA


Sempre m’han cridat l’atrenció determinats aspectes vistents de la història d’Espanya. Per exemple, la bandera, que té els mateixos colors que la catalana o, si voleu, de la confederació catalanoaragonesa. Per exemple, el gentilici ‘espanyol’, amb sufix únic en la llengua castellana. Per exemple, que Colom no se sàpiga qui és realment però tingui l’estàtua més gran a Barcelona i doni nom a una fragata de l’armada espanyola. Per exemple, que la moneda usada a Espanya fins al 2002 hagi estat la pesseta, mot que prové del català ‘peceta’, és a dir, ‘peça petita’, Sembla que després de 5 segles, que es diu aviat, tot comença a agafar sentit. Espanya és una invenció i una construcció de Catalunya, inclosa la descoberta del nou món, les principals institucions econòmiques i literàries i culturals. I Castella en seria la nació que es va apropiar deliberadamenmt de la glòria aliena. I és per això que no ens poden veure a Castella: perquè saben que el seu imperi -avui a les acaballes- es fonamenta en la feina i l’enginy d’altres que no tenen la seva llengua ni la seva manera de pensar ni de fer. Les úniques forces de Castella -que no Espanya- han estat la demografia i el poder de la violència. També em crida l'atenció la inacció de la gent i les institucions catalanes o el que en quedava des de 1714. Sembla, però, que el tret ha sortit per la culata. Catalunya i el català encara existeixen, la democràcia ha portat i ha de portar en el futur encara més períodes de vigor i l'INH ha començat a posar al descobert sense manies ni pors, i més enllà de la censura d'estat, una història comuna que se'ns ha volgut ocultar per raons polítiques i a major glòria de la Castella miserable de Machado. En un moment en què la monarquia ja no té sentit en una societat democràtica, Espanya comença a esfondrar-se tal com s'ha concebut secularment.