"OBRA COMPLETA", DE SALVAT-PAPASSEIT

Acaba de sortir de la premsa l'obra completa de Salvat-Papasseit publicada per la Galàxia Gutenberg i Cercle de lectors. No cal dir que és un magnífica idea reeditar Salvat. El volum comprèn els llibres de poesia, la prosa —en català i en espanyol— i l’epistolari. Era també una magnífica ocasió per, tal com es diu ara, revisitar el poeta i actualitzar-ne la visió que en tenim. Per enderrocar la llegenda i posar en relleu la literatura. Dic «era» perquè el resultat no és aquest. Els llibres sovint no són casuals i aquest entra dins la norma. El propòsit del llibre sembla el de perpetuar una determinada imatge de l’escriptor: llibertari, revoltat, anarquista, avantguardista a ultrança, creador de manifestos, antireligiós. Però del Salvat popular, filonoucentista, religiós, res de res. De fet, la inclusió de la prosa en espanyol al volum demostra allò que estem afirmant i contribueix, i molt, a confondre literatura catalana i escriptura a Catalunya. Dos conceptes que, per als que ens volen destruir com a poble, són intercanviables. Tenint en compte que l’obra es presenta en un segell de literatura catalana, el criteri de selecció és inquietant. I encara és més preocupant perquè el llibre surt poc abans de la celebració de la fira de Frankfurt, que es dedicarà a la literatura catalana. El pròleg era l’ocasió d’or per fer una relectura personal en profunditat de l’obra de Salvat , però l’editora no tan sols no la fa sinó que es limita a repetir tots els tòpics que s’han anat confegint dels seixantes cap aquí. No és un pròleg original i personal sinó d’al·luvió. De fet, sembla un llibre fet per encàrrec. Un llibre en el qual l’editora es converteix en mandatària d’una operació concebuda en altes instàncies. El mateix es pot dir de la bibliografia, que no és exhaustiva i que és, diguem-ho així, massa selectiva. Per sort, del que pensen els altres que no formen part del gremi, del sindicat o de la secta, sempre en queden les traces. I aquestes no es poden esborrar.