NOTES PER A LA LECTURA DE «DIUMENGE», DE "L’IRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINES"

Podríem qualificar el poema de bodegó portuari. El poeta ens fa una pintura, un retrat, del port de Barcelona —del Port, en majúscula— un diumenge qualsevol. El planeig alt de les gavines ens dóna la idea de calma. El pal més alt del vaixell Maria Angeleta, atracat al port, ens dóna la referència de l’alçada del vol de les gavines. Les «cent veles» de cara al sol no tenen per què ser veles de vaixells del port. El banderol vermell que rumbeja és el gallaret (o gallardet) que corona el pal o pals de la nau en qüestió. O d’una altra nau. El cas és que Salvat —com Garcés («el gallaret llengoteja»)— usa la imatge del gallaret al grat del vent en més d’una ocasió com a símbol de llibertat. Pels molls en calma passa un vaixell petit de vapor que el poeta s’imagina que somia «bells somnis atlàntics», tot i que no pot anar gaire lluny. De fet, qui somia els bells somnis atlàntics no és el vaporet sinó Salvat. Finalment, un home passa amb un carretó ple de taronges. No deixa de ser curiós que el poeta ens digui que, en un dia de festa —recordem que el títol del poema és «Diumenge»—, passa un home amb un carro ple de taronges. El carro de fruites o hortalisses és associat en Salvat al martelleig obsessiu que fan les rodes en circular per l’empedrat. En diversos indrets Salvat ha parlat d’aquest efecte auditiu i el relaciona a vegades amb l’espai social que li ha tocat viure.

Pel que fa a la mètrica hi ha algunes rimes assonants que probablement no han estat cercades a propòsit. Una altra vegada, encara que els versos tinguin la disposició gràfica que veiem a l’edició final, tenen tota una altra dinàmica. L’esquema podria ser aquest: 6+6, 6, 6, 6+6, 6+6/ 6, 6+6, 6+6, 6, 6+6. Versos, doncs, alexandrins cesurats a la sisena i hexasíl·labs.