A propòsit d’un article per a la Revista de Catalunya em truca l’Albert Manent per comentar-me una citació bibliogràfica de Plàcid Vidal. Després de parlar-hi penso que la feina ingent que el sr. Manent ha portat a terme al llarg de més de cinquanta anys té més valor pel fet que no l’ha realitzada des de la universitat. Manent és un historiador de la cultura de primer ordre i ha ajudat a contextualitzar tota una època que, a grans trets, comença a principis de segle i arriba fins als cinquantes o seixantes. Especialment, en tot allò relatiu al Noucentisme, del qual es pot considerar el biògraf més important. Però Manent també és un activista que ha fet caminar empreses difícils amb decisió, que ha participat a més d’un consell de redacció de revista, que ha editat i ajudat a editar. I, el més decisiu, desinteressadament i generosament Manent ha ajudat un gavadal d’investigadors a trobar aquell llibre introbable, ha proporcionat fotocòpies de no sé quina revista perduda o periòdic remot o, simplement, ha donat el número de telèfon d’un contacte o un consell. Manent mai no deu haver dit no quan es tractava de contribuir a la història i a l’estudi de la literatura i la cultura catalanes. Aquesta voluntat de servei inclusiva —no pas excloent— és el que millor caracteritza la seva acció. I la seva manera d’acomiadar-se en la conversa telefònica és indicativa del seu tarannà afable i bonhomiós: «Disposi».
