Parla a la ràdio al programa d'en Clapés el nou director del Teatre Nacional de Catalunya. Se'l veu una persona sensata, equilibrada, amb coneixements i preparació. No crec que ho faci pitjor ni millor que els seus predecessors. Ara bé, en els anys que porta funcionant aquest teatre encara no he vist que s'apliqui a la programació de la temporada un criteri coherent amb el que hauria de pretendre un teatre "nacional". Em sembla que la principal funció que hauria de tenir aquest teatre és atendre el nostre teatre: recompondre la nostra tradició, incorporar obres ja oblidades que paguin la pena al repertori al qual un teatre d'aquest calat pot i ha d'aspirar. I finalment donar la paraula als autors, directors i actors més joves. No hi ha dubte que s'ha fet molta feina. Per exemple, s'ha volgut convertir amb encert el TNC en una eina didàctica més per als centres escolars. Això em sembla fonamental. També ho ha fet el Liceu. Però queda la feina més important que ja he citat: reconstruir la nostra tradició, tan malmesa per circumstàncies polítiques i socials, amb rigor però també amb gosadia. Em sembla que el TNC ha demostrat que es pot fer el Sagarra més popular amb un nivell altíssim. Cal crear un repertori de referència que abasti el més gran arc temporal possible. Cal fomentar l'estudi, l'edició i la representació d'obres que avui ja no coneix ningú i que podrien donar sorpreses més que agradables. I sobretot, cal ser generós i respectuós amb els criteris que s'apliquin a la feina. Perquè si al TNC hem de fer política per als uns o per als altres més val que pleguem.
